Paths of glory (Senderos de gloria)

Pel·lícula estrenada a 1957 i dirigida per el geni Kubrick que significa una crítica explícita a l'exèrcit en general; el director va ser el suficientment intel·ligent per no ficar com objectiu l'exèrcit nordamericà ja que el film va ser produit als EEUU, encara que el misaatge del llargmetratge és bastant clar i no deixa lloc a l'equívoc.

A la història, interpretada per Kirk Douglas es narra com en plena batalla, un batalló en guerra comença a fugir davant els enemics per no sofrir una mort segura, al que el general al capdavant respon bombardejant els seus propis soldats.

Els sopervivents d'aquella macabra situació sòn jutjats per deserció i sòn condemnats a mort per un tribunal militar.

La crudesa amb la que es mostra el passeig dels condemnats cap a la seua mort no té paraules; aquesta obra mestra deixa sense paraules des del primer minut dels 87 que dura; i el final és alliçonador d'una forma que a soles Stanley Kubrick sabia fer.

Una producció indispensable per als que aprecien el cinema i per als que no ho fan.

Persepolis

Persepolis és la genial adaptació del còmic homònim de Marjane Strapi.

Es tracta d'una història autobiogràfica en la qual l'autora ens narra la seua infantesa a Iran i la seua joventut a Europa. Des de la perspectiva de "Marji", tal i com la coneixen des de menuda la seua família, se'ns explica tot el context històric i social en què la protagonista viu; des de 1979, amb la fi de l'imperi del Sha de Pèrsia i el començament d'un règim republicà islamista. La nena té una forta inquietud intelectual que és impulsada per la seua pròpia família, i més en concret, pel seu onlce, un militant comunista.

Quan creix, els seus pares l'envien a Europa perquè reba una educació laica i allà ens explicarà amb un sentit de l'humor exquisit quines són les seues aventures vitals.

El final de la pel.lícula coincideix amb la decisió de Marjane de tornar a sa casa per visitar la seua família, tot després d'assabentar-se d'un fet que serà el desencadenant de tota la seua regressió a la infantesa.

Un film genial, que paga la pena de veure; narrat des d'una perspectiva increiblement intel.ligent, emprant un humor fi i subtil, i d'una bellesa impactant.

Caramel (Sukkar Banat)

Deliciosa pel·lícula ambientada al Líban actual, que gira al voltant de la vida de cinc dones treballadores i els seus móns particulars. La directora i una de les protagonistes principals és Nadine Labaki, una jove libanesa que demostra un talent brillant amb la narració cinematogràfica; ella ens mostra un món que, d'una altra manera, haguera permanescut invisible a la nostra percepció. Ens fa endinsar-nos en el món de les protagonistes; ens fa sentir l'olor dels perfums, ens fa experimentar els seus sentiments de frustració, desesperació, enyorança, amor, il·lusió i, sobretot, la seua força interior.

És un film tendre i a l'hora dur i fosc, preciós, que retracta la lluita invisible d'una població completament ignorada i obviada que intenta viure entre somnis, il.lusions, mancances, esperances... però també amb les decepcions i les desil·lucions que comporta tot plegat. A cavall entre la tradició sufocant i la modernitat fanàtica, aquestes dones lluiten dia a dia per portar les seues vides endavant, per trobar entre les petites quotidianitats la felicitat autèntica.

De la mà de Layale, Nisrine, Rima, Jamale i Rose, aconseguim viatjar al Beirut més secret, més íntim, més desconegut. Al més autèntic. Sens dubte, una pel.lícula molt més que recomanable.

I, com el seu nom indica, deliciosa.