Sorprenent aquesta pel·lícula que el genial director bosnio Emir Kusturica dirigí a 1998; els personatges estàn molt bé definits i els tocs de surrealisme que adornen el film, li donen una frescura que al principi no és perceptible peró que et va endinsant dins la història que conta d'una manera que soles són capaços de fer els grans regidors.
Definitivament, el llarg es pot catalogar com una comèdia, peró sí és veritat que té un rerefons amarg que retrata un món al que ningú es preocupa per ningú i la gent soles vol beneficiar-se a costa dels demés; peró no hi ha que preocupar-se, encara que al llarg de la pel·lícula hi han personatges dissenyats especialment per produïr antipatia a l'espectador, també és cert que el final fica a tot el món al seu lloc.
Com podeu imaginar, tot acava bé; i ja s'encarrega Kusturica de fer-ho notar amb la sobreimpressio de la frase "happy end" just abans dels títols de crèdit.
En definitiva, un film recomanable (guanyà el Lleó de plata al millor director al festival de Venècia) i altament disfrutable si es vol passar una bona estona sense cap més pretensió.
1 comentari:
ieieieieiieieie vamos a aprender de cine uouououo
muaaaaaaaaaaa
marta
Publica un comentari a l'entrada