Què podria dir d'aquesta pel.lícula que no s'haja dit ja?
No vull (ni, d'altra banda, em sent capaç) de centrar-me en la part tècnica del film, tot i que em pareix una pel.lícula genial, en aquest sentit.
Perquè el que més m'ha impresionat d'aquesta pel.lícula és el personatge. "Què original", direu. Però és que és genial el tractament del personatge! Trenca absolutament els tòpics de, diguem-ne, l'època; és un home ric, pressumptuós, galà... però no és només això. De fet, en realitat no és això. Perquè en realitat ha perdut qui és realment. No és un personatge plà; evoluciona al llarg de la pel.lícula. O, millor dit, nosaltres l'investiguem i descobrim precisament que no era qui ell feia veure que era (o qui ell mateixa creia que era).
No vos espatllaré el final als qui no l'heu vista, només vos diré que és una metàfora (i alhora no ho és) genial de com la societat actual ens crea unes necessitats absurdes i les disfressa de triomf. Èxit, triomf, notorietat, fama.
Per a què? Per a acabar morint amb un únic pensament al cap: allò que hem perdut per culpa d'anar a la recerca d'aquest èxit absurd.
Sense dubte, estem davant d'una obra d'art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada