Once...

Ara toca un puntet "romàntic": vos convidem ferventment a gaudir de la pel.lícula "Once".

Es tracta d'un musical irlandés, escrit i dirigit per John Carney. La pel.lícula està ambientada a Dublin, i els seus protagonistes són Glen Hansard (veu i lletrista de la banda irlandesa "The Frames") i Marketa Irglová. Ambdós protagonistes van composar i interpretar conjuntament la banda sonora del film; imprescindible per als amants de la bona música :)

Per a aquells que siguen reacis als documentals, aclarirem que es tracta d'una obra genial, que trenca completament amb la idea que molta gent comparteix sobre els musicals, a saber: que són absurds i bastant ridículs la majoria de vegades. En aquest cas, la música forma part de la pel.lícula; i no és que en forme part, és que és una dels protagonistes fonamentals de la trama de la història. Ja que és la que connecta totes les parts fins que es construeix el curiós puzzle que és Once.

Quin és el tema? Les persones; l'amor. Però no penseu que anireu a veure una típica comèdia romàntica, o un drama d'amors impossibles on està cantat des del principi què passarà al final.

Once és una sorprenent representació de l'Amor entre les persones. De l'Amor real. Aquell pel qual estem disposats a lluitar, aquell pel qual no ens importa sacrificar-nos, aquell que no se'n va ni desapareix, passe el que passe. Però no l'amor de les pel.lícules de Disney, no l'amor de prínceps i princeses, no l'amor per a tota la vida que ens ensenyà Hollywood. No.

Once ens explica l'amor de veritat, el que sent tothom. El que no apareix a les grans novel.les ni a les grans pel.lícules: el que també és lleig, patètic, ridícul i enganyós.

I ens parla de les persones. I del que ens uneix: tot. Tot el que ens uneix.

Tot l'amor que ens uneix.