[1].jpg)
Magnífic reflex de la caiguda de la degenerada aristocràcia alemanya en favor de l'entrada al poder d'una classe encara més degenerada de poder.
La pel.lícula es situa entre la nit de l'incendi del Reichstag, l'any 1933, i la coneguda "Nit dels cristalls trencats", un any després.
El protagonisme recau sobre una família alemanya, propietària d'una de les més importants indústries de l'acer de l'època. Increïble descripció de la vida diària dels membres d'eixa família; increïble descripció i treball dels personatges, amb tota la seua profunditat. Cadascun d'ells és únic en les seues peculiaritats i, a l'hora, és un símbol, una metàfora de la mateixa societat alemanya de l'època.
Durant l'estratègia de Hitler per fer-se amb el poder absolut de la nació alemanya (estratègia que incloïa l'incendi del parlament i la culpabilització dels comunistes, tot presentant l'alternativa autoritària nazi com l'única solució possible per finalitzar amb la "violència comunista"), el director ens presenta aquesta família benestant; ens l'obri amb la presició d'un cirurgià, perquè poguem esbrinar tots els seus racons obscurs, tots els racons que conformen la seua realitat.
Així, trobem una diversitat de personatges impresionant: la degeneració camina de la mà de la pulcritud i la correcció. Tot junt conforma una espècie d'harmonia odiosa que ens acompanya durant tota la pel.lícula.
En definitiva, personalment la considere una de les millors pel.lícules mai fetes.
Ara vos toca opinar a vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada