The virgin suicides (Les verges suïcides)

Què estarà pensant la xica que desfulla la margalida?

Què hi ha al darrere d'aquesta imatge bucòl.lica, darrere d'aquesta xica rossa i bonica que desfulla una margalida al bell mig d'un camp de blat?

Podria dir-se tot d'ella tan sols mirant aquesta foto?

No. Mai.

I això és el que intenta explicar Jeffrey Eugenides en la seua novel·la "Les verges suïcides" i és el que la genial Sofia Coppola aconsegueix demostrar en aquesta pel·lícula difícil de classificar (tot i que tampoc ho pretenc). Les cinc germanes Lisbon, d'edats entre els 13 i els 17 anys, viuen sota l'opressiu control dels seus progenitors: sa mare, una professora de religió catòlica que creu ens els cinturons de castedat i en la puresa angelical de la virginitat; son pare, un mestre d'institut obssessionat amb el càlcul matemàtic i els avions en miniatura. La seua vida transcorre, durant els anys 70, en un asfixiant barri de classe mitjana-alta d'una població qualsevol dels EUA. Les cinc germanes són el focus d'atenció de tots els adolescents del poble; les especulacions sobre com viuran, com passaran el temps... són nombroses entre els alumnes de l'institut.

Amb el suïcidi de la més menuda d'elles, Cecília, comença aquesta història macabra i bellíssima a l'hora. Una història que reflexa el punt de vista dels seus veïns, un grup de quatre adolescents en la plenitud hormonal de les seues adorables vides. Un film, l'objectiu del qual, podríem dir que és desmentir tots els tòpics que hi ha sobre l'univers femení precisament situant-se en la línia on es construeix el mite; entre les quatre parets de la presó (florejada a lo retro) que les manté apartades de la realitat, i a l'hora, a l'altra banda del carrer. La realitat que es recolza curiosa a l'ampit d'una finestra amb cortines cutres, la realitat que jutja sense conèixer, que construeix hipòtesis i tòpics sobre simples imatges de xiques rosses i boniques que desfullen margalides.